ciutat
Cartografia "Els espais de la Barcelona fràgil en temps de pandèmia"
Aquest plànol pretén ser una guia-col·lage que il·lustra els espais investigats pel projecte Barcelona ciutat fràgil. És un mapa que recorre els espais associats a diverses formes d’expressió de la fragilitat durant la primera onada de covid-19.
S’hi superposen diferents llocs que deriven d’anàlisis complementaris com: la memòria vinculada a altres pandèmies que la ciutat va patir en el passat; l’estudi de la relació entre habitatge i carrer a l’hora de confinar-se; els teixits residencials que més han patit pels efectes del confinament; els espais assistencials i tutelats; la ciutat percebuda pels infants; els espais reprogramats pels professionals de l’arquitectura; els espais de creació escènica i teatral; els equipaments culturals com els museus; els efectes sobre el teixit comercial; els espais públics pressionats per la necessitat de desconfinar-se; els espais de sociabilitat desitjada per la pràctica del caminar; i l’experiència de la ciutat de qui viu i dorm al carrer.
El mapa podria incloure altres múltiples espais fràgils i pot complementarse amb altres espais específics. Entre l’experiència concreta i la reflexió abstracta, els espais de la Barcelona fràgil que aquí mostrem s’inscriuen dins del límit de la ciutat. Tot i així, com si es tractés d’un virus, l’experiència de la fragilitat supera i trascendeix la idea de frontera.
S’hi superposen diferents llocs que deriven d’anàlisis complementaris com: la memòria vinculada a altres pandèmies que la ciutat va patir en el passat; l’estudi de la relació entre habitatge i carrer a l’hora de confinar-se; els teixits residencials que més han patit pels efectes del confinament; els espais assistencials i tutelats; la ciutat percebuda pels infants; els espais reprogramats pels professionals de l’arquitectura; els espais de creació escènica i teatral; els equipaments culturals com els museus; els efectes sobre el teixit comercial; els espais públics pressionats per la necessitat de desconfinar-se; els espais de sociabilitat desitjada per la pràctica del caminar; i l’experiència de la ciutat de qui viu i dorm al carrer.
El mapa podria incloure altres múltiples espais fràgils i pot complementarse amb altres espais específics. Entre l’experiència concreta i la reflexió abstracta, els espais de la Barcelona fràgil que aquí mostrem s’inscriuen dins del límit de la ciutat. Tot i així, com si es tractés d’un virus, l’experiència de la fragilitat supera i trascendeix la idea de frontera.