commemoracions-i-records-memoria-de-la-pandemia-de-covid-19
Commemoracions
i
records:
memòria
de
la
pandèmia
de
covid-19
Aquesta recerca vol registrar formes fràgils de memòria a la ciutat de Barcelona i reflexionar sobre elles (és a dir, aquelles que es produeixen al marge dels mecanismes institucionals). Amb aquest objectiu, es repassa breument allò que va succeir en altres indrets, i s’exploren els mecanismes i discursos de la memòria institucional. S’aborda també la construcció dels relats “fràgils” a partir d’entrevistes i altres materials obtinguts durant el desenvolupament del projecte i s’interroga pels reptes que planteja la seva conservació.
Carlos Bitrián
Articles relacionats
Contra el silenci d’una Barcelona desmemoriada
Carmen Rodríguez
Mural en memòria de les víctimes de la covid-19 en el barri del Besòs i el Maresme, a Barcelona. Foto: Carlos Bitrián.
Durant els mesos inicials de la pandèmia de covid-19 (i es podria dir que pràcticament fins a la invasió d’Ucraïna per part de Rússia), el coronavirus va “monopolitzar” el discurs públic a tots els nivells: des del polític i el mediàtic fins al nivell popular. Hi va haver un protagonisme absolut de la pandèmia en les elaboracions mentals, les experiències, les pràctiques i les converses de la majoria de la població durant aquell període. Poques vegades un esdeveniment condiciona d’aquesta manera a un nombre tan gran de persones. Poques vegades un fenomen històric és tan compartit. Tot i que ha passat poc temps i encara convivim amb el coronavirus, existeix ja una memòria d’aquells mesos intensos, ja que el record i l’oblit comencen la seva elaboració en el moment mateix dels fets. Es tracta d’esdeveniments no poques vegades traumàtics, que, en molts casos, han marcat vides i famílies. Correspon pensar, doncs, de quina manera i mitjançant quines pràctiques i espais s’ha començat a elaborar i gestionar la memòria, des de la individual a la compartida per diferents grups socials. Encara que el nostre propòsit final és el de registrar formes fràgils de memòria a la ciutat de Barcelona i reflexionar sobre elles (és a dir, aquelles que es produeixen al marge dels mecanismes institucionals), ens sembla que resulta necessari abordar el panorama memorial d’una forma més àmplia, repassant breument allò que va succeir en altres llocs, també en relació amb les polítiques públiques de record. Per això, dividim la recerca en dues parts. La primera tracta sobre la commemoració en l’espai públic, ocupant-se d’establir inicialment una visió de conjunt tant de la vessant institucional com de la fràgil, per després veure allò que va succeir a Barcelona. La segona part aborda la construcció dels relats “fràgils” a partir d’entrevistes i altres materials obtinguts durant el desenvolupament del projecte i s’interroga pels reptes que planteja la seva conservació.