Contra

el

silenci

d’una

Barcelona

desmemoriada

La nostra recerca s’aboca al buit, a la història d’una Barcelona desmemoriada de les epidèmies que l’atacaren en el passat, com les febres grogues de 1870 i 1821, el còlera de 1834 o la grip de 1918. Contra el silenci, tracem una topografia d’aquella ciutat malalta feta de veus i experiències, d’imatges que parlen de temps difícils, d’arquitectures sense rastre, de llocs on la mort fou presència habitual.

Carmen Rodríguez

Articles relacionats

Commemoracions i records: memòria de la pandèmia de covid-19

Carlos Bitrián

Quan la casa no existeix

Marta Serra

Espais Assistencials

Mar Castarlenas, Helena Majó, Marta Serra, Patrícia Messa

Mentre escrivim aquestes línies transcorre molt a prop una guerra amb nou llargs mesos de recorregut, sense que puguem aventurar-ne la fi. Per la seva part, l’Organització Mundial de la Salut anuncia que el ocàs de la pandèmia COVID 19 “està a la vista”, tot i que recomana mantenir l’alerta davant les noves variants que arribaran en aquesta incerta tardor. Moguts pel desig de que la vida torni a la normalitat, parlem del final de les crisis globals i tanmateix ens costa imaginar el dia després, quan toqui fer-nos càrrec dels records dels temps viscuts. Segurament, el constant flux d’informació al qual estem sotmesos és un escull per reflexionar amb calma sobre la forma de construir una memòria que sembla incompatible amb la rapidesa dels esdeveniments. No és, però, una condició exclusiva del moment actual, com ho demostren els successius oblits als que foren relegades les epidèmies que afectaren al món en períodes anteriors. I, probablement, el soroll mediàtic generat al voltant de la recent pandèmia, espessa encara més el silenci que plana sobre las epidèmies passades i les seves víctimes. Ha estat, precisament, aquest silenci el ressort que ens ha portat a indagar les raons del desmemoriament de Barcelona respecte les epidèmies que ha patit. Els resultats no aporten noves dades ni sacsegen les estadístiques conegudes; si de cas, conviden a reflexionar sobre aspectes que, al nostre parer, mereixen ser tinguts en compte quan haurem d’enfrontar-nos als records que deixarà rere seu la COVID19 o d’altres epidèmies que puguin arribar en el futur.
Com maldestres equilibristes sobre la fràgil corda del temps, suportem la tensió entre el que som capaços de recordar i el que no, i busquem respostes per entendre una societat desmemoriada, conjurada per oblidar.

Plànol de 1918. Autoria: Carmen Rodríguez i Carlos Bitrián. Barcelona ciutat fràgil, 2022.

Plànol de 2020. Autoria: Carmen Rodríguez i Carlos Bitrián. Barcelona ciutat fràgil, 2022.

Llegeix l'article aquí