Espais

Assistencials

Guarir o el primer moment en què algú s’atreveix a tocar-te.
Recerca que estudia aquells espais col·lectius que ofereixen una assistència o bé recursos i que pel seu grau de residència necessari o obligat van tenir unes regulacions específiques.

Mar Castarlenas, Helena Majó, Marta Serra, Patrícia Messa

Articles relacionats

Quan la casa no existeix

Marta Serra

La ciutat dels infants

Helena Majó, Mar Castarlenas, Marible Rosslló, Marta Serra

La pandèmia i els museus de Barcelona

Pedro Azara

Estudi dels equipaments públics o privats que ofereixen assistència i recursos a col·lectius específics mitjançant una estructura organizacional i espacial que condiciona i regula els hàbits de les persones usuàries. Tot i que amb propòsits de naturalesa molt diversa (ja sigui en l’acompanyament de processos vinculats amb la salut o la reinserció social) aquesta institucionalització implica la modificació de la conducta de les persones que l’habiten degut a l’alt grau de regulacions (mèdiques o de seguretat) i jerarquies en l’ús de les pràctiques i dels espais. És el cas de les residències, hospitals, escoles, presons, CIEs, albergs i centres d’assistència social. Per tant, ens preguntem, com la pandèmia -a nivell d’incidència i confinament- va alterar aquests tipus d’espais i com va afectar l’experiència diària de les persones implicades amb el seu ús i gestió. Quin paper va jugar l’espai d’aquests centres a l’hora d’adaptar-se i respondre a un canvi sobtat i inesperat? Quins espais es van crear de nou a propòsit de la pandèmia i què va succeir amb ells?

Quadre sinòptic que recull fragments d'entrevistes (eix vertical) ordenades segons els següents criteris (eix horitzontal): moments de crisi, malaltia, espai, transtorns, ciutat. Mar Castarlenas i Helena Majó, projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil, 2022.