fragil
Fràgil
Sobre el concepte de fragilitat.
Des del grup Arquitectura, Ciutat i Cultura, coordinat per Marta Llorente, hem desenvolupat els darrers deu anys un treball de detecció, reconeixement i diagnosi de la ciutat contemporània que s’ha centrat en el que anomenem espais fràgils. En conseqüència, el projecte Barcelona ciutat fràgil parteix de la convicció de que la pandèmia ha agreujat la condició de fragilitat de les ciutats contemporànies arreu del món.
La ciutat, com a centre de gravetat actual a la major part dels territoris, ha patit d’una manera radical. Això no es deu només al seu funcionament, que ha resultat distorsionat, o a l’experiència de les persones en aquells espais públics i privats que han adquirit una significació especial durant el confinament, sinó que la pròpia ciutat ha resultat qüestionada com a model de vida.
En els nostres projectes, partim d’una primera i inmediata definició de fràgil, com tot allò que pot trencar-se, desaparèixer, degradar-se. Però, entenem també que allò que és fràgil no és feble, no és banal, no és indiferent: que pot ser fonamental, fort inclús, si es considera actiu, que pot desvetllar sentit i transformar tot allò que toca amb la seva presència:
“La fragilidad es una condición que afecta al futuro de las cosas: implica que algo que es pueda degradarse, desaparecer, romperse, dispersarse, en un tiempo por venir. Lo que es frágil no es débil, no es invisible, es real y puede ser fuerte, pero su supervivencia es inestable y sus condiciones pueden cambiar en el tiempo, puede desaparecer sin dejar rastro, existir de modo liminar o marginal y su desaparición, no dejar huellas. ... Al lado de la ciudad fuerte y consolidada, de sus construcciones y de los signos que ha dejado su historia, de su marca en el territorio, hay otra ciudad que se desplaza, que se esconde, que se transforma, pero que surge a cada instante con figuras nuevas. Más que una ciudad frágil, se trata de una sucesión de realidades urbanas que son frágiles, o lo pueden ser. Esas realidades o experiencias, de carácter muy diverso, no son siempre negativas ni repudiables, sino que pueden ser creativas, útiles, vivas y reveladoras del sentido de la experiencia de los ciudadanos y de los espacios de las ciudades.” (1)
És a partir d’aquesta definició de fragilitat que el projecte explora les característiques del concepte per aplicar-lo a l’anàlisi crític dels espais de la Barcelona afectada per la pandèmia.
La ciutat, com a centre de gravetat actual a la major part dels territoris, ha patit d’una manera radical. Això no es deu només al seu funcionament, que ha resultat distorsionat, o a l’experiència de les persones en aquells espais públics i privats que han adquirit una significació especial durant el confinament, sinó que la pròpia ciutat ha resultat qüestionada com a model de vida.
En els nostres projectes, partim d’una primera i inmediata definició de fràgil, com tot allò que pot trencar-se, desaparèixer, degradar-se. Però, entenem també que allò que és fràgil no és feble, no és banal, no és indiferent: que pot ser fonamental, fort inclús, si es considera actiu, que pot desvetllar sentit i transformar tot allò que toca amb la seva presència:
“La fragilidad es una condición que afecta al futuro de las cosas: implica que algo que es pueda degradarse, desaparecer, romperse, dispersarse, en un tiempo por venir. Lo que es frágil no es débil, no es invisible, es real y puede ser fuerte, pero su supervivencia es inestable y sus condiciones pueden cambiar en el tiempo, puede desaparecer sin dejar rastro, existir de modo liminar o marginal y su desaparición, no dejar huellas. ... Al lado de la ciudad fuerte y consolidada, de sus construcciones y de los signos que ha dejado su historia, de su marca en el territorio, hay otra ciudad que se desplaza, que se esconde, que se transforma, pero que surge a cada instante con figuras nuevas. Más que una ciudad frágil, se trata de una sucesión de realidades urbanas que son frágiles, o lo pueden ser. Esas realidades o experiencias, de carácter muy diverso, no son siempre negativas ni repudiables, sino que pueden ser creativas, útiles, vivas y reveladoras del sentido de la experiencia de los ciudadanos y de los espacios de las ciudades.” (1)
És a partir d’aquesta definició de fragilitat que el projecte explora les característiques del concepte per aplicar-lo a l’anàlisi crític dels espais de la Barcelona afectada per la pandèmia.
(1) Marta Llorente (coord.) 2019. Espacios frágiles en la ciudad contemporánea. Representaciones y formas de ocupación del espacio urbano: Figuras de la fragilidad. Abada Editores, Madrid. pp. 5-6.