L’enyorança
del
carrer
d’abans
L’inici de la pandèmia va suposar un canvi radical entre les persones i el seu entorn immediat: el carrer i la relació amb la natura, vist a través de les finestres, l’accés a serveis i transports a través de sortides obligades en entorns hostil, unes primeres sortides controlades en temps i distància.
Articles relacionats
La casa com a frontera (o refugi)
Maribel Rosselló
Els diversos teixits urbans, per les mides dels carrers i dimensions d'illa, per la presència o absència d’arbrat al carrer o al pati interior d'illa, marquen una primera diferència modificada a través de les condicions de l’edificació. A part de les sortides obligades per necessitats bàsiques, com la compra d’aliments o medicaments, algunes persones es veien obligades a sortir de casa en un ambient hostil per tal d’anar a la feina considerada com a servei bàsic o bé l’accés a aquests serveis bàsics, particularment els sanitaris i assistencials. L’accés al transport públic, en particular al metro, va ser determinant per facilitar els desplaçaments d’aquestes persones. Per a les primeres sortides es van establir condicionants de distància, màxim a 1 km de casa, i franges horàries per a diferents edats. L’oportunitat de sortir de casa va ser celebrada per tots els ciutadans i es va fer més o menys interessant en funció de les condicions del carrer, molts testimonis ens informen de la concurrència en carrers a on abans no hi passejava ningú. La sortida podia ser més interessant si en aquest kilòmetre de casa hi havia un espai lliure representatiu, com parc o places d’atracció veïnal. Aquestes sortides van suposar a més una primera oportunitat, més o menys buscada, de recuperació de la socialització.
Per aquests motius, s'analitzen els sectors censals de màxima incidència en quatre situacions concretes:
- llum i ventilació dels edificis: les tipologies d’habitatge determinen el nombre d’obertures a l’exterior així com la relació entre els habitants de la llar i l’espai exterior.
- sentits i natura: les visuals, les sensacions en relació a l'arbrat, flora i fauna ja sigui al propi carrer, ja sigui al pati interior d'illa.
- accés a transport públic: principalment a la xarxa de metro i autobusos, tenint en compte l'obligatorietat d'anar a treballar per bona part de la població.
- accés a espais lliures representatius: ens referim a parcs, places, zones verdes públiques i espais lliures.
A partir d'aquí, s'apliquen barems que dónen com a resultat les diferents tipologies de teixits urbans que es mostren a la imatge inferior. Cada tipologia o color, per tant, ens parla d'una experiència de confinament diversa, sempre condicionada per les característiques entre edificació i entorn.
Plànol en procés que relaciona les parades de metro i la seva àrea d'influència als teixits urbans. Isabel Castiñeira, projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil en col·laboració amb CODA (Gerard Bertomeu i Marc Serra), 2022.
Vídeo: L'experiència de ciutat des del confinament en diversos teixits urbans. Isabel Castiñeira, projecte Barcelona ciutat fràgil en col·laboració amb FRAU recerques visuals, 2022.
Estudi de situacions habitacionals segons quatre seccions censals corresponents a diferents tipologies de teixit urbà (barri del Raval, barri de La Prosperitat, barri de Camp de l'Arpa, barri de La Barceloneta). S'analitza la llum i ventilació, els sentits i el contacte i percepció amb la natura, l'accés al transport públic i l'accés a parcs o places. Isabel Castiñeira, projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil, 2022.
Plànol d'àrees d'influència d'accés als parcs de Barcelona superiors a 600 m2 durant la pandèmia. Distàncies en radis de 250 m, 500 m i 1 km. Isabel Castiñeira, projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil, 2022.
Plànol d'àrees d'influència d'accés a les parades de metro de Barcelona durant la pandèmia. Distàncies en radis de 250 m, 500 m i 1 km. Isabel Castiñeira, projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil, 2022.
Plànol d'àrees d'influència d'accés a les parades de metro de Barcelona durant la pandèmia. Distàncies en radis de 250 m, 500 m i 1 km. Isabel Castiñeira, projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil, 2022.