paisatges-pressionats
Paisatges
pressionats
La recerca posa la mirada sobre alguns espais perifèrics, periurbans o suposadament encara lliures de pressió urbanística o especulativa que constitueixen les reserves naturals i verdes dins de l’àrea metropolitana. És evident que, tot i un augment de la consciència sobre la importància dels espais oberts i comuns, diferents formes de pressió han augmentat i han interferit en aquests tipus d’espais.
Kathrin Golda-Pongratz
Articles relacionats
Voces de otro caminar
Marina Povedano
Plànol de superfície d'espai públic transitable per habitant. El plànol mostra amb tonalitats de verd les diferències de ràtio de la superfície d'espai públic transitable per habitant per a cada barri de la ciutat. Projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil, 2022.
El punt de partida de la investigació és el projecte Paisatges de pressió (Landscapes of Pressure, llibre i exposició a la Fundació Miró, Barcelona 2014) que parteix de la convicció de que les polítiques d'estructuració territorial responen principalment a la lògica de l'economia global i per tant converteixen qualsevol territori metropolità en objecte d'especulació. La imposició de determinats projectes en el discurs urbà i en l'imaginari de polítics i ciutadans (en forma de promesa per a uns i d'amenaça per a altres), juntament amb la seva inscripció en els mapes del territori, estan sotmetent a pressió aquests espais perifèrics, periurbans o encara lliures i n'han modificat definitivament el seu significat.
Al posar l’atenció sobre alguns d'aquests territoris i espais oberts i comuns, per exemple, el Parc Agrari del Baix Llobregat o els espais verds al voltant del Turó del Carmel i el Turó de la Rovira al barri del Carmel, es fa evident que, malgrat un augment de la consciència sobre la importància dels espais oberts i comuns i la seva protecció necessària, diferents tipus de pressió augmenten sobre ells.
D'una banda, el context de la pandèmia va provocar preses de decisions polítiques que no comptaven amb l’opinió ciutadana i ni tant sols comptaven amb la possibilitat de debat públic, d'exposició o informació en reunions assembleàries, en reunions ciutadanes o sessions participatives. Rere l'argument del creixement de població i la manca d'habitatge encara domina la urbanització en front de la rehabilitació, i el projecte de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) Prat Sud esdevé un dels casos paradigmàtics impulsats durant la pandèmia.
D'altra banda, sota l'impacte de les restriccions de mobilitat, i a partir de l'ús individualitzat de les zones més obertes i airejades, boscoses i d'abundant vegetació a les parts limítrofes dels barris més densos, aquestes zones i tipus d’espais pateixen una pressió considerable i corren el risc de perdre la seva qualitat natural i de refugi local. Corren el risc de convertir-se en paisatges pressionats.
Al posar l’atenció sobre alguns d'aquests territoris i espais oberts i comuns, per exemple, el Parc Agrari del Baix Llobregat o els espais verds al voltant del Turó del Carmel i el Turó de la Rovira al barri del Carmel, es fa evident que, malgrat un augment de la consciència sobre la importància dels espais oberts i comuns i la seva protecció necessària, diferents tipus de pressió augmenten sobre ells.
D'una banda, el context de la pandèmia va provocar preses de decisions polítiques que no comptaven amb l’opinió ciutadana i ni tant sols comptaven amb la possibilitat de debat públic, d'exposició o informació en reunions assembleàries, en reunions ciutadanes o sessions participatives. Rere l'argument del creixement de població i la manca d'habitatge encara domina la urbanització en front de la rehabilitació, i el projecte de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) Prat Sud esdevé un dels casos paradigmàtics impulsats durant la pandèmia.
D'altra banda, sota l'impacte de les restriccions de mobilitat, i a partir de l'ús individualitzat de les zones més obertes i airejades, boscoses i d'abundant vegetació a les parts limítrofes dels barris més densos, aquestes zones i tipus d’espais pateixen una pressió considerable i corren el risc de perdre la seva qualitat natural i de refugi local. Corren el risc de convertir-se en paisatges pressionats.
Plànol de l'espai públic transitable a Barcelona el 2020. Projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil, 2022.
Plànol de llocs de passeig i trobada a la ciutat de Barcelona durant el confinament de 2020. Projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil, 2022.