Amenaces i resiliències durant la pandèmia de covid-19. La memòria condensada als comerços històrics de Ciutat Vella es va veure amenaçada per una pandèmia que va reduir dràsticament el consum i que va generar animadversió a la proximitat i al tacte. No obstant això, descobrim en aquestes característiques de la proximitat una possibilitat irrenunciable de resiliència, cura i continuïtat.
Tiziano Schürch i Joan Ramon Cornellana
Plànol d'activitats comercials i d'oci en període prepandèmic. Mar Castarlenas i Helena Majó, projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil, 2022.
Barcelona és una ciutat eminentment comercial. El seu teixit urbà i social està íntimament lligat al petit comerç ubicat a la planta baixa dels seus edificis: la botiga. Es tracta de la botiga tradicional que ven productes de consum quotidià i que, en contrast amb el centre comercial ubicat a les afores, s’ha fet anomenat ‘comerç de proximitat’. Dins el ventall de botigues comercials existeixen alguns casos de negocis històrics que han pogut romandre actius durant dècades i, en alguns casos, durant més de cent anys. Aquests espais condensen una extensa memòria que s’ha anat dipositant als materials que conformen el propi espai. Són llocs d’una resiliència singular, han sobreviscut a guerres, crisis, pandèmies, incendis i inundacions. Han sobreviscut al canvi de sistemes polítics i comercials. La pandèmia causada per la covid-19 va suposar una nova i greu amenaça per aquestes botigues que, en alguns casos, va ser inevitable i insalvable. Durant el curs 2020-2021, en el marc d’una assignatura que impartim a l’ETSAB-UPC, ens vam proposar capturar l’enorme riquesa material i humana que resisteix i roman en aquests espais. Des d’una mirada atenta als detalls, descobrim la petjada de la vida dipositada en la materialitat a través de gestos ordinaris repetits una i altra vegada. Aquesta mirada atenta a la dimensió quotidiana unida al tacte sensible que recorre la matèria ens permet captar una major espessor de la noció de ‘proximitat’ que habitualment s’atribueix a aquests comerços. Així, la ‘proximitat’ que caracteritza aquestes botigues no afecta només a la proximitat espacial amb el consumidor, sinó a les pròpies relacions humanes (sovint familiars) que sustenten el negoci, als vincles veïnals que desplega la botiga i a la intimitat que es construeix entre les persones i el producte. Aquestes tres dimensions han estat amenaçades per la lluita contra el covid-19, que va interposar distàncies de seguretat en qualsevol manifestació de proximitat. Tot i així, el llegat de la botiga tradicional es manté com a una possibilitat de proximitat i resiliència tant i més necessària quan major és l’experiència humana de vulnerabilitat i de fragilitat.