experiencies
Experiències
Anàlisi i exploració de vivències específiques entorn els espais domèstics, els espais col·lectius i els espais urbans.
Contra el silenci d’una Barcelona desmemoriada
Carmen Rodríguez
La nostra recerca s’aboca al buit, a la història d’una Barcelona desmemoriada de les epidèmies que l’atacaren en el passat, com les febres grogues de 1870 i 1821, el còlera de 1834 o la grip de 1918. Contra el silenci, tracem una topografia d’aquella ciutat malalta feta de veus i experiències, d’imatges que parlen de temps difícils, d’arquitectures sense rastre, de llocs on la mort fou presència habitual.
Commemoracions i records: memòria de la pandèmia de covid-19
Carlos Bitrián
Aquesta recerca vol registrar formes fràgils de memòria a la ciutat de Barcelona i reflexionar sobre elles (és a dir, aquelles que es produeixen al marge dels mecanismes institucionals). Amb aquest objectiu, es repassa breument allò que va succeir en altres indrets, i s’exploren els mecanismes i discursos de la memòria institucional. S’aborda també la construcció dels relats “fràgils” a partir d’entrevistes i altres materials obtinguts durant el desenvolupament del projecte i s’interroga pels reptes que planteja la seva conservació.
La casa com a frontera (o refugi)
Maribel Rosselló
Les dificultats, limitacions o proteccions de l'habitatge en temps de confinament.
Ens aproximem a la casa per desvetllar episodis de com es va viure el confinament en els barris determinats per la ponderació entre renda i incidència i que defineixen la ciutat més vulnerable. Com les condicions de l’habitatge i de l’entorn urbà incideixen i marquen el dia a dia durant la primera onada, primer tancats a casa i, desprès, sortint progressivament.
Ens aproximem a la casa per desvetllar episodis de com es va viure el confinament en els barris determinats per la ponderació entre renda i incidència i que defineixen la ciutat més vulnerable. Com les condicions de l’habitatge i de l’entorn urbà incideixen i marquen el dia a dia durant la primera onada, primer tancats a casa i, desprès, sortint progressivament.
L’enyorança del carrer d’abans
Isabel Castiñeira
Habitatge, teixits urbans i vida confinada.
L’inici de la pandèmia va suposar un canvi radical entre les persones i el seu entorn immediat: el carrer i la relació amb la natura, vist a través de les finestres, l’accés a serveis i transports a través de sortides obligades en entorns hostil, unes primeres sortides controlades en temps i distància.
L’inici de la pandèmia va suposar un canvi radical entre les persones i el seu entorn immediat: el carrer i la relació amb la natura, vist a través de les finestres, l’accés a serveis i transports a través de sortides obligades en entorns hostil, unes primeres sortides controlades en temps i distància.
Quan la casa no existeix
Marta Serra
Espai públic i sensellarisme en context de pandèmia.
L’experiència de persones que dormien al ras en temps de pandèmia va posar de manifest les múltiples formes d’habitar l’espai durant el confinament. Si viure al carrer comporta ja d’entrada una condició de vulnerabilitat i fragilitat extrema, com es va veure afectat el fenomen del sensellarisme durant l’estat d’alarma?
L’experiència de persones que dormien al ras en temps de pandèmia va posar de manifest les múltiples formes d’habitar l’espai durant el confinament. Si viure al carrer comporta ja d’entrada una condició de vulnerabilitat i fragilitat extrema, com es va veure afectat el fenomen del sensellarisme durant l’estat d’alarma?
Espais Assistencials
Mar Castarlenas, Helena Majó, Marta Serra, Patrícia Messa
Guarir o el primer moment en què algú s’atreveix a tocar-te.
Recerca que estudia aquells espais col·lectius que ofereixen una assistència o bé recursos i que pel seu grau de residència necessari o obligat van tenir unes regulacions específiques.
Recerca que estudia aquells espais col·lectius que ofereixen una assistència o bé recursos i que pel seu grau de residència necessari o obligat van tenir unes regulacions específiques.
La ciutat dels infants
Helena Majó, Mar Castarlenas, Marible Rosslló, Marta Serra
Records, emocions, experiències i rituals
Des de l'àmbit de la psicopedagogia, Francesco Tonucci va definir la infància com un període explosiu de les coneixences i de les habilitats amb què tot infant està dotat des de la concepció. Durant la primera onada de covid-19, els més petits van ser un dels col·lectius que més van patir els efectes del confinament. La recerca es pregunta per tant, quin és el coneixement i quines són les habilitats que van permetre a nens i nenes resistir, adaptar i transformar la seva quotidianitat durant aquest període imprevist.
Des de l'àmbit de la psicopedagogia, Francesco Tonucci va definir la infància com un període explosiu de les coneixences i de les habilitats amb què tot infant està dotat des de la concepció. Durant la primera onada de covid-19, els més petits van ser un dels col·lectius que més van patir els efectes del confinament. La recerca es pregunta per tant, quin és el coneixement i quines són les habilitats que van permetre a nens i nenes resistir, adaptar i transformar la seva quotidianitat durant aquest període imprevist.
La pandèmia i els museus de Barcelona
Pedro Azara
La pandèmia va tancar i va buidar els museus. Només van quedar els vigilants a les sales desertes i a les fosques. La ruïna semblava el destí final. Sorprenentment, el tancament ha servit per plantejar nous modes de treball i comunicació, nous objectius i la cerca d'un nou públic més proper, fins aleshores desatès.
Proximitat a les botigues històriques de Ciutat Vella
Tiziano Schürch i Joan Ramon Cornellana
Amenaces i resiliències durant la pandèmia de covid-19.
La memòria condensada als comerços històrics de Ciutat Vella es va veure amenaçada per una pandèmia que va reduir dràsticament el consum i que va generar animadversió a la proximitat i al tacte. No obstant això, descobrim en aquestes característiques de la proximitat una possibilitat irrenunciable de resiliència, cura i continuïtat.
La memòria condensada als comerços històrics de Ciutat Vella es va veure amenaçada per una pandèmia que va reduir dràsticament el consum i que va generar animadversió a la proximitat i al tacte. No obstant això, descobrim en aquestes característiques de la proximitat una possibilitat irrenunciable de resiliència, cura i continuïtat.
Paisatges pressionats
Kathrin Golda-Pongratz
La recerca posa la mirada sobre alguns espais perifèrics, periurbans o suposadament encara lliures de pressió urbanística o especulativa que constitueixen les reserves naturals i verdes dins de l’àrea metropolitana. És evident que, tot i un augment de la consciència sobre la importància dels espais oberts i comuns, diferents formes de pressió han augmentat i han interferit en aquests tipus d’espais.